Arxiu mensual: febrer de 2008

Odio a los que creen que el ron sólo puede mezclarse con Coca-Cola… Odio a los fascistas, a los demagogos y los victimistas. Odio los periodicuchos reformistas que se las dan de progres. Y dicho esto y sin otro parecer … Continua llegint →

Quan Robert Bresson canvia d’estètica, la radicalitza i la teoritza, és quan esdevé un director únic que reinventa el Cinematògraf. L’aparell del dimoni dels Lumière, prop d’assolir la seua perfecció narrativa de mans de muts americans i soviètics, patí un … Continua llegint →

Paris és massa gran per descriure-la i concentrar-la en uns quants paràgrafs, però es presta a unes quantes generalitats retòriques. És, hui, una entitat social que concentra els vicis i les virtuts dels organismes multicel·lulars, complexos i heterogenis, les intrínseques … Continua llegint →

… poc més o mensy com Teruel, si més no. Almenys fins que als simpàtics col·lègues del Club-ONU els done la reial gana de reconèixer la seua independència. Això no serà, és clar, fins que als reaccionaris amics de la … Continua llegint →

… poc més o mensy com Teruel, si més no. Almenys fins que als simpàtics col·lègues del Club-ONU els done la reial gana de reconèixer la seua independència. Això no serà, és clar, fins que als reaccionaris amics de la … Continua llegint →

Com a xicon d’esperit dèspota, ab origine, vinc tement que aquest recull de records no esdevinga poc més que un quadern moralista i, òbviament, pervers i pervertit. Això em fa qüestionar-me per quinquagèsim cop la utilitat d’aquest proto-diari públic, puix … Continua llegint →

Mare Nostrum compta amb tot un harem de platges a les què estimar, però sap que València és femella dolça i senzilla com no hi ha una altra; se la mira i captivat embarranca a sobre els daurats muscles de … Continua llegint →

Vivim en societats obsessionades pel soroll i temoroses del silenci. L’home modern ha oblidat la importància de la quietud com ha perdut, en bona mesura, la seua capacitat per meditar, concentrat i aplegat silenciós sobre si mateix. Ben lluny ens … Continua llegint →