Arxiu de l'autor: senseconducta

Jo pensava que la gent del Partit Popular del meu poble no tenia la menor idea de com posar punts i comes a un text… Després de llegir a Proust, pense que haig de ser jo qui no en sap … Continua llegint →

A València quan fa núvol no hi ha llum !!!  ARRGGG Tweet

De vegades veig… coses… Déjà vus, amors impossibles i… massa temps sense escriure… Tweet

No comment: Per a quan una així contra els Techtoneros !!! Tweet

Ací un curt setenter de l’intrèpid a la par que suicida Claude Lelouch… Cinema-verité del bo: una ràpida visita a Paris, a tota òstia a bord del seu Mercedacos (que no Ferrari, com diu per ahí…). Veurem passar l’Arc du … Continua llegint →

No hi ha llum com la de Paris enlloc. Platejada i opulenta, retallada i apocada, però. Per poc no es deixa veure més que aprofitant algun forat que els núvols no han sabut ben tancar. A esquitxos, la llum es … Continua llegint →

Fent honor al seu tarannà escandinau, reflexiu i fosc, el cinema de Dreyer és, com el d’en Bergman, un profund tresor d’imatges en moviment. Asceta cristià, com en Bresson, les seues pel·lícules no es caracteritzen, com les del primer, pel … Continua llegint →

Aprofitant uns minuts de connexió furtats al molt estimable veí Bose, li done un poc de vida al diariet aquest que, per problemes de servidor, demenages i demés maldecaps ha restat un poc mort darrerament… Així, de pas, contente un … Continua llegint →

Odio a los que creen que el ron sólo puede mezclarse con Coca-Cola… Odio a los fascistas, a los demagogos y los victimistas. Odio los periodicuchos reformistas que se las dan de progres. Y dicho esto y sin otro parecer … Continua llegint →

Quan Robert Bresson canvia d’estètica, la radicalitza i la teoritza, és quan esdevé un director únic que reinventa el Cinematògraf. L’aparell del dimoni dels Lumière, prop d’assolir la seua perfecció narrativa de mans de muts americans i soviètics, patí un … Continua llegint →